Un any més arriba el 27 de març, Dia Mundial del Teatre. Enguan, l'elaboració del missatge a recaigut en Bret Bailey, dramaturg, dissenyador i director sud-africà nascut l'any 1967. Les seves obres s’han representat a Europa, Austràlia i Àfrica i parlen principalment de les èpoques colonials i post‐colonials a l’Àfrica.
"On hi hagi
societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació es manifesta.
Sota els arbres
de petits pobles i damunt de sofisticats escenaris en grans ciutats; en sales d’actes
d’escoles i en prats i en esglésies; en suburbis, en places públiques, en
centres cívics i en els subsòls de les ciutats, les persones es reuneixen en
comunió voltant els efímers móns teatrals que creem per expressar la nostra
complexitat com a homes, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en
carn i os, alè i veu.
Ens reunim per
plorar i per recordar; per riure i contemplar, per aprendre, afirmar i
imaginar. Per meravellar-nos amb la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per
quedar sense alè davant la nostra capacitat de bellesa, compassió i
monstruositat. Hi anem per omplir-nos d’energia i poder. Per celebrar la
riquesa de les nostres diferents cultures i per fer desaparèixer les barreres
que ens divideixen.
On hi hagi
societat humana, l’irrepetible Esperit de la Representació es manifesta. Va néixer
de la comunitat, porta les màscares i robes de les nostres diferents
tradicions. Utilitza les nostres parles, ritmes i gests, i obre un espai entre
tots nosaltres.
I nosaltres, els
artistes que treballem amb aquest antic esperit, ens sentim impulsats a
canalitzar-lo a través dels nostres cors, les nostres idees i els nostres
cossos per tal de mostrar les nostres realitats en tota la seva quotidianitat i
el seu rutilant misteri.
Però en aquesta època
en la que tants milions de persones lluiten per sobreviure, fugen del conflicte
i de l’escassetat, patint sota règims opressius i sota el capitalisme
depredador; en la que la nostra privacitat és ocupada per serveis secrets i les
nostres paraules censurades per governs intrusius; en la que s’aniquilen
boscos, s’exterminen espècies i s’enverinen oceans: què ens sentim impulsats a
revelar?
En aquest món de
desigual poder, en el que diferents ordres hegemònics intenten intenten convèncer-nos
que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una
ideologia, un entorn cultural és superior a la resta, realment es pot defensar
la idea que les arts haurien d’allunyar-se de les agendes socials?
Nosaltres, els
artistes d’escenaris i àgores, ens conformem amb les demandes asèptiques que
ens fan els mercats, o utilitzem el poder que tenim per obrir espai en els cors
i les ments de la societat, per reunir gent entorn nostre, per inspirar,
meravellar i informar i per crear un món d’esperança i de col·laboració
sincera?"
