Dia Mundial del Teatre 2014

Un any més arriba el 27 de març, Dia Mundial del Teatre. Enguan, l'elaboració del missatge a recaigut en Bret Bailey, dramaturg, dissenyador i director sud-africà nascut l'any 1967. Les seves obres s’han representat a Europa, Austràlia i Àfrica i parlen principalment de les èpoques colonials i post‐colonials a l’Àfrica.

"On hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació es manifesta.

Sota els arbres de petits pobles i damunt de sofisticats escenaris en grans ciutats; en sales d’actes d’escoles i en prats i en esglésies; en suburbis, en places públiques, en centres cívics i en els subsòls de les ciutats, les persones es reuneixen en comunió voltant els efímers móns teatrals que creem per expressar la nostra complexitat com a homes, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn i os, alè i veu.

Ens reunim per plorar i per recordar; per riure i contemplar, per aprendre, afirmar i imaginar. Per meravellar-nos amb la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per quedar sense alè davant la nostra capacitat de bellesa, compassió i monstruositat. Hi anem per omplir-nos d’energia i poder. Per celebrar la riquesa de les nostres diferents cultures i per fer desaparèixer les barreres que ens divideixen.

On hi hagi societat humana, l’irrepetible Esperit de la Representació es manifesta. Va néixer de la comunitat, porta les màscares i robes de les nostres diferents tradicions. Utilitza les nostres parles, ritmes i gests, i obre un espai entre tots nosaltres.

I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest antic esperit, ens sentim impulsats a canalitzar-lo a través dels nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per tal de mostrar les nostres realitats en tota la seva quotidianitat i el seu rutilant misteri.

Però en aquesta època en la que tants milions de persones lluiten per sobreviure, fugen del conflicte i de l’escassetat, patint sota règims opressius i sota el capitalisme depredador; en la que la nostra privacitat és ocupada per serveis secrets i les nostres paraules censurades per governs intrusius; en la que s’aniquilen boscos, s’exterminen espècies i s’enverinen oceans: què ens sentim impulsats a revelar?

En aquest món de desigual poder, en el que diferents ordres hegemònics intenten intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un entorn cultural és superior a la resta, realment es pot defensar la idea que les arts haurien d’allunyar-se de les agendes socials?

Nosaltres, els artistes d’escenaris i àgores, ens conformem amb les demandes asèptiques que ens fan els mercats, o utilitzem el poder que tenim per obrir espai en els cors i les ments de la societat, per reunir gent entorn nostre, per inspirar, meravellar i informar i per crear un món d’esperança i de col·laboració sincera?"