Dia mundial del teatre

El 27 de març és el dia mundial del teatre. Cada any un personatge rellevant d'aquest art és l'encarregat d'elaborar el missatge oficial que serà traduït a defirents idiomes i escampat per tot el món. Enguany li ha tocat a Krzysztof Warlikowski

Biografia

Krzysztof Warlikowski és un dels més grans directors d'escena europeus de la seva generació, nascut a Polònia en 1962. En col·laboració amb la dissenyadora Malgorzata Szczesniak, Warlikowski crea imatges teatrals excepcionals. El seu procés de treball, que porta els actors a les capes més profundes de creativitat, li ha permès, sense obviar els autors contemporanis, representar Shakespeare des de perspectives inèdites o tragèdies gregues des d’un punt de vista subversiu.

Des de 2008 és el director artístic del Teatre Nowy de Varsòvia, on ofereix una visió molt personal del rol del teatre dins la societat, que passa per la participació dels espectadors en el debat sota el lema “Sortir del teatre”. Els muntatges de Warlikowski, que també inclouen l’òpera, han voltat pels millors escenaris i festivals del món recollint nombrosos guardons.

Missatge Oficial del Dia Mundial del Teatre per Krzysztof Warlikowski

Els veritables mestres del teatre es troben més aviat lluny de l'escenari. I en general, no tenen cap interès en el teatre com a màquina per a repetir convencions i reproduir clixés. Ells busquen la font del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d'espectacles i les multituds entestades a copiar un món o altre. Fem còpies en lloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície. I en realitat no hi ha res que pugui revelar les passions ocultes millor que el teatre.

Moltes vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia rere dia em trobo pensant en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure profèticament i també serenament el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització en una foscor que encara no s'ha il·luminat. Estic pensant en Franz Kafka, Thomas Mann i Marcel Proust. Avui m'agradaria també incloure-hi John Maxwell Coetzee entre aquests profetes.

El seu sentit comú de l'inevitable fi del món -no del planeta sinó del model de les relacions humanes- i de l'ordre social i el caos, és commovedorament actual per a nosaltres aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat delictes i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid fins i tot que els mitjans de comunicació ubics poden mantenir. Aquests conflictes esdevenen ràpidament avorrits i desapareixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai més. I ens sentim desemparats, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de res, per contra, ells mateixos requereixen la protecció que consumeix una gran part de la nostra energia. Ja no tenim la força per a intentar d’entreveure que hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I és per això exactament què el teatre ha d'existir i on ha de buscar la seva força. Per aguaitar allà, on mirar està prohibit.

"La llegenda tracta d'explicar el que no pot ser explicat, perquè es basa en la veritat, que ha d'acabar en l'inexplicable", així és com Kafka va descriure la transformació de la llegenda de Prometeu. Estic convençut que les mateixes paraules haurien de descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, que es basa en la veritat i que troba el seu final en l'inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que son a l'escenari i aquells que són a la platea, ho desitjo amb tot el meu cor.