La calor comença a apretar i això es nota. La gent té més ganes de sortir al carrer que tancar-se en un teatre. Malgrat tot, ens neguem encara a tancar la temporada. Aquest cap de setmana només tenim una oferta teatral, però està plena de fantasia i imaginació.
La nostra Antaviana (basada en l'obra de Pere Calders)
"Antaviana" és la paraula màgica que s'inventa un nen d'un conte de Pere Calders per fugir de l'avorriment dels deures escolars. Sota aquest nom, Dagoll Dagom va oferir el muntatge teatral de l'adaptació de contes de Pere Calders, que tenen com a nexe comú una certa fantasia sorgida del món quotidià. El grup Abraxetes ha volgut fer la seva pròpia versió. Ens ho explica una de les seves protagonistes, l'Eva.
La nostra Antaviana va d'un nen que diu aquesta paraula i s'imagina quadres diferents. El primer va d'uns nens que van a visitar unes àvies i els pregunten coses, com a quina escola anaven i coses així. Aquí, la paraula Antaviana és una escola.
El segon quadre va d'un sopar de nadal amb una família amb un pare molt queixós i que no suporta la família de la seva dona. I ve la Tieta llesta que sempre està dient: la teva nena hauria d'aprendre francès, que si anglès, que si jo hauria d'haver acabat els estudis (això li diu al pare). La Cosina pija, l'àvia d'ella cap queixa. I quan arriben a casa... t'he portat una cosa i et farà molta utilitat... La nena ho obra i no li agrada perquè són enciclopèdies i la paraula que representa Antaviana és l'estació, estació Antaviana.
El tercer quadre va d'una senyora que la seva criada troba una cosa al jardí. Ho publica al diari. En primer lloc ve un noi que ha perdut les amistats (el mòbil), un altre que ha perdut els records (un collar), una noia que ha perdut la seva germana bessona, la Clara, fa 15 anys que no es veuen i es reconeixen per una marca de naixement. En aquest últim quadre, antaviana és una avinguda.
(escrit per Eva Font Concha)
La nostra Antaviana va d'un nen que diu aquesta paraula i s'imagina quadres diferents. El primer va d'uns nens que van a visitar unes àvies i els pregunten coses, com a quina escola anaven i coses així. Aquí, la paraula Antaviana és una escola.
El segon quadre va d'un sopar de nadal amb una família amb un pare molt queixós i que no suporta la família de la seva dona. I ve la Tieta llesta que sempre està dient: la teva nena hauria d'aprendre francès, que si anglès, que si jo hauria d'haver acabat els estudis (això li diu al pare). La Cosina pija, l'àvia d'ella cap queixa. I quan arriben a casa... t'he portat una cosa i et farà molta utilitat... La nena ho obra i no li agrada perquè són enciclopèdies i la paraula que representa Antaviana és l'estació, estació Antaviana.
El tercer quadre va d'una senyora que la seva criada troba una cosa al jardí. Ho publica al diari. En primer lloc ve un noi que ha perdut les amistats (el mòbil), un altre que ha perdut els records (un collar), una noia que ha perdut la seva germana bessona, la Clara, fa 15 anys que no es veuen i es reconeixen per una marca de naixement. En aquest últim quadre, antaviana és una avinguda.
Els Abraxetes, els més petits del grup de teatre Abraxas, ens ofereixen aquesta fantasia al teatre del Foment Martinenc (Provença 591) el dia:
Diumenge 10 de juny de 2012 a les 18h
Si us voleu descarregar la presentació de l'obra ho podeu fer clicant aquí.
Si us voleu descarregar la presentació de l'obra ho podeu fer clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada