Tancant temporada

A finals de juny no acostumem a trobar actuacions de teatre al nostre barri, però aquest any, barrejat amb la revetlla de Sant Pere, tenim dues propostes.

Panorama des del Pont
D'Arthur Miller

El grup de teatre Abraxas tanca la temporada oferint-nos aquest clàssic. 

Sinopsis

1955. Deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d'origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per Catherine, la seva neboda. Una situació insostenible que podrà amb ell i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York. Com a "La mort d'un viatjant", Miller ens descriu la tragèdia d'un home comú, incapaç d'admetre els seus errors i uns sentiments perniciosos

Repartiment

Alfieri: Ricard Sentís

Eddie: Jordi Calvo

Catherine: Laia Munuera

Beatrice: Neus Comellas

Marco: Roger Puig

Rodolpho: Joan Escudé

Louis: Joan Orta

Oficial 1: Agustí Bueno

Oficial 2: Pablo García

FITXA TÈCNICA

Apunt: Olga Ventura/Montse Pagès

Muntatge musical: Neus Comellas

Música: Aina Cebrián

Il·luminació: Lidia Villa

Publicitat: Laia Munuera/Aina Cebrian/Joan Escudé

Ajudant de direcció: Pablo García

DIRECCIÓ: VICTOR LÓPEZ

Les representacions es faran al Foment Martinenc (C/ Provença 591 – Barcelona) els dies:

Dissabte 28 de juny a les 20h

Diumenge 29 de juny a les 18h

Més informació  http://abraxas.cat/

  

L'últim trencalós
de Serafí Pitarra

El Partiquí té l'oportunitat de representar aquest muntatge a la sala Tallers del TNC.

Podeu veure un fragment de l'obra en el següent vídeo

Lloc: TNC - Sala Tallers

Dissabte 28 de juny a les 12h

Més informació
Mostra Teatre Amateur entorn Pitarra
www.elpartiqui.cat

Teràpies

Aquest títol podria ser perfectament la definició d'una de les moltes facetes que té el teatre. Realment pot servir de teràpia, tant a les persones que formen part d'un grup de teatre (ja sigui actuant, estant darrera l'escenari, controlant les llums, dirigint...) com per al públic que gaudeix d'una obra. Però no és d'això del que volia parlar.

TERÀPIES és el nom de l'obra escrita per Christopher Durang que el Grup de Teatre L'Horitzó estrenarà el proper 21 i 22 de juny. Sí, no m'he equivocat, han triat el cap de setmana que s'ajunta amb la revetlla de Sant Joan. És una manera ideal d'ocupar els dies mentre s'espera la celebració del foc i així tenir l'excusa perfecte per no marxar de "pont".

Sinopsis
La Pruden coneix l'Òscar en un intent de trobar a l'home perfecte i superar les seves obsessions; l'Òscar coneix la Pruden per satisfer la seva complicada sexualitat i deixar anar les seves emocions; en Teo està just al mig... Només falten dos psicoanalistes poc convencionals...

Una manera divertida de passar l'estona.

Les representacions tindran lloc al C.P. Sant Martí del Clot (Plaça Canonge Rodó 3, de Barcelona)

Dissabte 21 de juny a les 22h
Diumenge 22 de juny a les 18h

Repartiment
Òscar ...................................... Abraham Garcia
Pruden ...................................  Montse Puigdemont
Stefano Martone ..................... Cristóbal Vargas
Berta Bornikoff ..................... Anna Fernández
Teo .........................................  Miquel Coll
Andy ......................................   Jordi Ferrer

Direcció: Tania Merino

Equip Tècnic

Ángela Ferrer

Bibi Cervelló

Josep Puig

Aura Foguet

Laia Foguet

Abraham García

Anna Fernández

Jordi Ferrer

Montse Puigdemont

Tània Merino

Més informació: www.gruphoritzo.org

Maig, pluja de teatre

Abril, maig i juny són els tres mesos amb més programació de teatre al nostre barri. Les obres que s'han estrenat a l'abril i a principis de maig ja no som a temps de veure-les, però encara ens en queden moltes abans no arribi l'aturada de l'estiu.

El temps i els Conway

de  J.B. Priestley

L'associació teatral El Partiquí ens ofereix traslladar-nos a l'Angleterra de principis del segle XX. L'obra ens mostra la història d'una famíla benestant. Som al 1919, just acabada la Gran Guerra. L'aniversari d'una de les filles és el motiu d’una festa on la superficialitat es fa protagonista entre somnis i projectes. L’arribada d’un jove, atret per la bellesa d’una de les filles semblarà un episodi més. Vint anys després, la situació fa un tomb inesperat, o potser previsible tenint en compte les circumstàncies. El temps és cruel amb la família.

Divendres 23 de maig a les 21,30 h

Dissabte 24 de maig a les 18 h i a les 21,30 h

Sala Jesús Concernau del Centre Cultural La Farinera del Clot. (Gran Via de les Corts Catalanes 837 de Barcelona)

La Rambla de les Floristes

de Josep M de Segarra

El grup de teatre Cloteatre es decanta per un clàssic de casa nostra.

La Rambla de les Floristes, ens explica com era un rentista desvagat, un polític tronat, un tastaolletes que encara s’ho creu ell mateix, un retrat d’uns nuvis que venen de l’hort…
I ho fa amb la veu d’una dona de poble, l’Antònia, la florista de la Rambla que amb els anys ha vist passar per la seva parada de flors totes les històries i totes les facetes de la vida de la Barcelona de principis del segle passat.
Una època convulsa, moralista i alhora hipòcrita, propensa a tota mena de canvis de rumb en els costums de la vida de família, del carrer i de les institucions.

Divendres 30 de maig a les 21,00 h

Dissabte 31 de maig a les 21,00 h
Diumenge 1 de juny a les 18,00 h

Orfeó Martinenc (Av Meridiana 97 de Barcelona)

 

 

De Cronopios

Textos de Julio Cortázar

 

El grup Jove Calassanç Teatre ens ofereix dues vetllades (una de poesia i una altra de textos). I així és com ens defineixen aquest espectacle:

"Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos", llegíem l'inoblidable primer capítol de Rayuela. I això ha de ser DE CRONOPIOS. Un trobar-se amb la literatura de Julio Cortázar sense buscar-la, fent teatre com qui juga, explorant i compartins alguns dels seus textos més brillants i propers. Partint de la creació col·lectiva, hem intentat generar espais, obrir escletxes per omplir-les d'un teatre capaç de transmetre la bellesa de les seves imatges i la profunditat de la seva paraula. Si escolteu bé, hi ha també un riure de fons.

 

Dissabte 24 de maig a les 21:30 Espectacle de poesia

Diumenge 1 de juny a les a les 17h, 18,30h i 20h tenim tres sessions de l'Espectacle de textos.

 

Ja veieu que encara queden opcions per al maig i de cara al juny... més!. 

 

Si la gent no va al teatre, nosaltres portem el teatre a casa la gent

L'altre dia, una bona amiga, coneixadora de la meva afició pel teatre, em va fer arribar aquesta iniciativa. La companyia "La Mandanga" s'ha proposat apropar el teatre a les llars. Ofereix l'espectacle "Animals de companyia" d'Estel Solé per ser representat en qualsevol casa. Ja n'han fet algunes representacions i han estat un èxit, o sigui que està demostrat que funciona.

La veritat és que quan vaig llegir la proposta em va semblar una idea genial. Moltes vegades ens queixem que l'oferta teatral no s'adapta als nostres horaris o bé ens és difícil posar-nos d'acord tota una colla per gaudir d'una jornada teatral junts. Doncs ara sí que no hi ha excuses! Tu marques l'hora, l'entorn és casa teva i estàs acompanyat de la teva colla. No hi ha problema que et toqui seure separat o en una punta de la darrera fila del teatre... Amb aquesta iniciativa no pots dir que el teatre no és proper, tens els actors i actrius a tocar.

Necessiten només un menjador! L'obra també es representa en sales de teatre però el fet de fer un pas més i proposar fer-la en un espai tant casolà com un menjador ens demostra que en les arts escèniques no està tot inventat, que es renoven i s'adapten a la realitat. A veure quines iniciatives més sortiran.

Més informació:

web de la companyia

Dia Mundial del Teatre 2014

Un any més arriba el 27 de març, Dia Mundial del Teatre. Enguan, l'elaboració del missatge a recaigut en Bret Bailey, dramaturg, dissenyador i director sud-africà nascut l'any 1967. Les seves obres s’han representat a Europa, Austràlia i Àfrica i parlen principalment de les èpoques colonials i post‐colonials a l’Àfrica.

"On hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació es manifesta.

Sota els arbres de petits pobles i damunt de sofisticats escenaris en grans ciutats; en sales d’actes d’escoles i en prats i en esglésies; en suburbis, en places públiques, en centres cívics i en els subsòls de les ciutats, les persones es reuneixen en comunió voltant els efímers móns teatrals que creem per expressar la nostra complexitat com a homes, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn i os, alè i veu.

Ens reunim per plorar i per recordar; per riure i contemplar, per aprendre, afirmar i imaginar. Per meravellar-nos amb la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per quedar sense alè davant la nostra capacitat de bellesa, compassió i monstruositat. Hi anem per omplir-nos d’energia i poder. Per celebrar la riquesa de les nostres diferents cultures i per fer desaparèixer les barreres que ens divideixen.

On hi hagi societat humana, l’irrepetible Esperit de la Representació es manifesta. Va néixer de la comunitat, porta les màscares i robes de les nostres diferents tradicions. Utilitza les nostres parles, ritmes i gests, i obre un espai entre tots nosaltres.

I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest antic esperit, ens sentim impulsats a canalitzar-lo a través dels nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per tal de mostrar les nostres realitats en tota la seva quotidianitat i el seu rutilant misteri.

Però en aquesta època en la que tants milions de persones lluiten per sobreviure, fugen del conflicte i de l’escassetat, patint sota règims opressius i sota el capitalisme depredador; en la que la nostra privacitat és ocupada per serveis secrets i les nostres paraules censurades per governs intrusius; en la que s’aniquilen boscos, s’exterminen espècies i s’enverinen oceans: què ens sentim impulsats a revelar?

En aquest món de desigual poder, en el que diferents ordres hegemònics intenten intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un entorn cultural és superior a la resta, realment es pot defensar la idea que les arts haurien d’allunyar-se de les agendes socials?

Nosaltres, els artistes d’escenaris i àgores, ens conformem amb les demandes asèptiques que ens fan els mercats, o utilitzem el poder que tenim per obrir espai en els cors i les ments de la societat, per reunir gent entorn nostre, per inspirar, meravellar i informar i per crear un món d’esperança i de col·laboració sincera?"