Ja som a les portes de la
Festa Major del barri del Clot – Camp de l'Arpa. Com cada any la
coordinadora de Teatre del Clot – Camp de l'Arpa organitza un
muntatge teatral conjunt. Enguany és el grup de teatre Abraxas el
que ha liderat el projecte i s'ha escollit l'obra “Aquí no paga
ni Déu” de Dario Fo el 3 i
el 4 de novembre al CC La Farinera.
Volia
aprofitar l'ocasió per parlar del projecte Teatre de
Festa Major, potser
no es coneix prou al barri però cal dir que és el projecte que ha
ajudat a que els diferents grups de teatre enfortissin llaços i
establissin col·laboracions. És el que ha ajudat a cohesionar el
teatre del barri. És per això que és un bon moment per explicar
una mica la història d'aquest projecte.
A l'inici de la creació
de la coordinadora de teatre es va aportar per recolzar un acte
central de teatre. Els primers anys es va decidir que un dels grups
de la coordinadora feia la seva representació de l'obra i els altres
grups no organitzaven cap obra de teatre aquell dia. L'any 2006 es va
voler donar un plus a aquest fet i fer alguna cosa que fes més
visible que l'actuació teatral es realitzava amb el recolzament de
tots els grups. Aquell any es va decidir que cada un dels grups
escollís un fragment d'uns 20 minuts com a màxim d'una obra que
tingués una relació amb Barcelona. Així va néixer “Històries
de Barcelona” un conglomerat d'històries que ens mostraven
Barcelona des de finals del segle XIX fins a la Barcelona
pre-olímpica. Però amb allò no n'hi havia prou. Els grups
començàvem a tastar el caramel. El fet que cada grup es preparés
individualment el seu fragment i la posada en escena feia que no hi
hagués intercanvi.
L'any següent es va apostar per fer alguna cosa
realment conjunta. Va ser llavors que va néixer realment el projecte
Teatre de Festa Major tal com és ara. Un dels grups de la
coordinadora entoma la direcció del projecte, escull el muntatge
teatral. La resta de grups proporcionen actors i actrius i personal
tècnic. D'aquesta manera experimentem la manera de treballar d'un
altre grup, interactuem amb persones d'altres grups i enfortim els
llaços. La riquesa que això suposo és immensa. Cada un dels grups
de teatre té la seva pròpia identitat, la seva manera
d'organitzar-se, les obres de teatre i autors que més els
representen. Creieu-me, els sis grups som molt diferents i aquesta
precisament és la riquesa de la Coordinadora de Teatre que es
transmet en part a través del projecte Teatre de Festa Major.
Cada any algun membre de cada
grup té l'oportunitat d'experimentar una altra manera de fer i viure
el teatre, sense haver de renunciar a la seva pròpia. Les persones
que hem tingut la sort de participar en algun dels muntatges ens hem
endut un regal únic. Us recomano sincerament que vingueu al teatre a
veure el resultat de l'experiència.
Els muntatges que s'han
fet després de “Històries de Barcelona” han estat:
any
2007
Direcció
a càrrec de l'Associació teatral El Partiquí
“Noms i coses per
dins tenen un pacte” Muntatge
poètic basat en el llibret “NU” dels Papers de Versàlia.
any
2008
Direcció
a càrrec del Jove Calassanç Teatre
“Cartes d'amor” de
A.R. Gurney Cartes d'amor és
una crònica de la relació entre un home i una dona a través de la
seva correspondència. Andrew Ladd i Melissa Gardner comencen a
escriure's des de ben petits, i no deixen de fer-ho fins a la
maduresa. A través d'aquestes cartes coneixerem les seves vides, el
seu pas de la infantesa a l'adolescència i a la maduresa. Amb
aquestes cartes d'amor tots ens hi sentirem identificats, fins i tot
si mai no hem escrit cap carta d'amor. Que potser hi ha algú que mai
no ho hagi fet?
any
2009
Direcció
a càrrec del Grup de Teatre de la Formiga
“Spot. La vida és
un anunci” de Carles Alberola i Roberto García. "Hola, soy Edu, Feliz Navidad!" Qui no va saludar així als seus amics i no es diu ni Edu, ni possiblement era Nadal? I quin és el seu somni? "Ni gota, ni gota..." o bé "No pares, no pares..." L’obra és un recull d’històries reals com la mateixa vida: de parelles, d’amor, de mares i filles, de pares i fills, de tripartits, d’hipoteques..., totes elles farcides de la publicitat que ens permet parlar sense vergonya i parlar amb llibertat!
any
2010
Direcció
a càrrec de Cloteatre
“El amor de Don
Perlimplín por Belisa en su jardín” de Federico Garcia Lorca.
Aquest obra no és una de les
habituals de Federico García Lorca. Escrita indeterminadament al
voltant de 1925 podríem considerar-la com una mena conseqüència
final de les, per ell anomenades, obres de joventut, on la frescor,
l’atreviment i el surrealisme es barregen donant com a resultat una
obra, tot i que curta, molt ben estructurada. I on s’aprecia
clarament el món sensualment Lorquià que serà present en tota la
seva obra dramàtica.
any
2011
Direcció
del Grup de Teatre L'Horitzó
“Invisibles” de
Guillem Clua. És una obra construïda a partir d'una complexa estructura d'escenes simultànies i d'una llegenda urbana per enllaçar les històries de sis personatges que pateixen diferents desordres psicològics. Tots ells transiten entre realitat i fantasia, entre la vida i la mort, entre l'odi i el terror, fent de l'engany un sistema de vida que els converteix en éssers invisibles davant la societat. Secrets familiars, corrupció, tràfic de drogues i fenòmens paranormals són els eixos sobre els quals gira aquesta història trepidant que condemna els seus personatges a un destí irònic i cruel.
any
2012
Direcció
Abraxas Teatre
“Aquí no paga ni
Déu” de Dario Fo.
L'obra parla de ciutadans, o més aviat
ciutadanes indignades. Dues mestresses de casa decideixen practicar
la desobediència civil robant menjar dels supermercats, que
decideixen pujar els preus sense parar en plena crisis econòmica.
